L'últim sospir d'Oliver Sacks

  Els sons envolten el nostre entorn i la música els fa seus en infinites combinacions sense fi. La natura canta, els animals emeten sons sorprenents i els homes tenen un tret distintiu i inherent a la seva genètica, el ritme i la dansa. De petits, poc després de posar-nos dempeus els nostre cos no pot deixar de moure's en escoltar qualsevol ritme. La música s'organitza en patrons, simetries, proporcions, formes matemàticament perfectes i alhora abstractes que de forma misteriosa incideixen en les nostres emocions. Un misteri que avui la neurociència comença a descobrir, la porta del qual la va obrir Oliver Sacks,

 Observant casos particulars de percepció, Oliver Sacks ens va ajudar a entendre la relació que la resta tenim amb els estímuls externs i la influència d'aquests en el nostre cervell. Què passaria si tan sols poguessis escoltar algunes de les notes d'una cançó? Què passaria si de sobte la teva agudesa auditiva s'accentués fins a percebre el més sensible dels sons? I si els sons greus els escoltessis com aguts i els aguts com greus? I si la música no t'emocionés? Casos i casos que Oliver Sacks va observar amb atenció i va divulgar en els seus llibres.

  Sovint citava a Novalis "every desease is a musical problem, and every cure is a musical solution". Oliver Sacks va comprovar aquesta metàfora en el seu dia a dia amb els pacients i va obrir una altra porta la de la musicoteràpia. Va observar cóm persones amb alteracions en els processos mentals reaccionaven als estímuls musicals i això va confirmar la seva teoria: la complexitat de la incidència de la música en l'entramat neuronal. Es a dir, com la música no afecta tan sols a una part concreta del cervell sinó que arriba simultàniament a diferents zones, algunes d'elles les més profundes. Ho fa de forma més global que altres capacitats com la de llegir o la d'escriure. Aquesta particularitat explica el fet que la música obri els calaixos més amagats del nostres records, fins hi tot quan s'han deteriorat altres processos mentals bàsics. La música activa sensacions que generen benestar en les situacions més dramàtiques i sense drama ens connecta amb sensacions vivificants.

    Al cinc anys Oliver Sacks va respondre que allò que més li agradava a la món era el Salmó fumat i Bach. Probablement als 82 anys l'aroma del peix i la música del compositor continuaven banyant el seu pensament en el seu darrer sospir.

  Us recomano escoltar-lo al documental "When Björk met Attenborough" o la conferència de Harvard llegir "The man who mistook her wife for a hat" (i escoltar l'òpera de Nymann), "Musicophilia" o escoltar la música de la natura, la música tocada, la música escrita, o interpretar-la amb un instrument, o amb la tablet, o amb una aplicació feta per la Björk.

Islàndia

  He tingut la sort de passar uns dies a la segona illa més gran d'Europa, Islàndia. En aquest viatge, més que en cap altre, m'he adonat que conèixer una terra és quelcom més que trepitjar-la per uns dies, menjar allò que s'hi cuina, converses de pas, llegir els seus escriptors i escoltar els seus músics.

  Entres en contacte amb un entorn corprenedor que per uns dies t'imbueix de pacífica grandesa. Paisatge a mig fer on la vista es perd en cels infinits, volcans, llacs i cascades. Foc i aigua. Rellisques per la tapa de l'olla de la terra que per dins bull i deixa escapar quatre escopinades i alguns vapors pudents que et banyen. Camps de lava i catifes verdes fan que les teves passes s'amorteixin, com si fossis un cavall, una ovella més d'aquelles que a l'estiu trepitgen els prats. En el passeig sempre està present la gent oculta que s'ha fet roca i que ja van guiar a Jules Verne o a Jorge Luís Borges en les seves peregrinacions a l'illa. Pel cel mil i un ocells piulen sense preocupacions i pel mar es fa el silenci en sentir la lenta i profunda respiració d'una balena en la seva immersió.

  Enmig d'aquest somni, poc a poc i sense presses, la identitat que ha germinat en aquest decorat en construcció s'obra als teus ulls. Una identitat lligada a un entorn que mimen i protegeixen conscients que el medi que els acull des de fa un miler d'anys és fràgil alhora que la força de la natura devastadora. Viuen esperant que el volcà entri en erupció amb les contradiccions pròpies d'aquell que s'ha fet gran massa ràpid. Han passat de la granja i la pesca als vicis del capitalisme salvatge. Lliçons apreses, el model d'equilibri ecològic i social actual és exemplar i no s'explica sense el seu alt nivell cultural. L'estima a la natura, a la pràctica musical, a la lectura, caracteritzen una societat en la qual la igualtat de gènere, el sentit de l'ecologia i una classe política propera es perceben a cada passa.

  El sentit identitari islandès és concret i defuig el miratges que els nacionalismes dogmàtics generen. El seu origen viking, les influències noruegues, daneses, irlandeses i contemporàniament americanes han conformat la seva identitat. Una identitat que conserva allò que li dóna sentit. Una identitat que estima la seva terra i que ha sabut adaptar-se als temps que l'han acompanyat. La conversió al Cristianisme, al Luteranisme, la dependència noruega i danesa, la independència relativa de la corona danesa el 1918 i la independència definitiva assolida l'any 1944 (95% dels vots a favor) han estat decisions que en cada moment han respost al sentit comú en pro del benestar dels seus. El bé comú ha marcat les decisions polítiques durant un mil·lenni en el qual les llibertats individuals mai s'han perdut.

  Gràcies Ünnur Palsdottir per la conversa, i a Laxness, Kjavar, Sigur Ros (Heima), per viure l'art en islandès.