L'últim sospir d'Oliver Sacks

  Els sons envolten el nostre entorn i la música els fa seus en infinites combinacions sense fi. La natura canta, els animals emeten sons sorprenents i els homes tenen un tret distintiu i inherent a la seva genètica, el ritme i la dansa. De petits, poc després de posar-nos dempeus els nostre cos no pot deixar de moure's en escoltar qualsevol ritme. La música s'organitza en patrons, simetries, proporcions, formes matemàticament perfectes i alhora abstractes que de forma misteriosa incideixen en les nostres emocions. Un misteri que avui la neurociència comença a descobrir, la porta del qual la va obrir Oliver Sacks,

 Observant casos particulars de percepció, Oliver Sacks ens va ajudar a entendre la relació que la resta tenim amb els estímuls externs i la influència d'aquests en el nostre cervell. Què passaria si tan sols poguessis escoltar algunes de les notes d'una cançó? Què passaria si de sobte la teva agudesa auditiva s'accentués fins a percebre el més sensible dels sons? I si els sons greus els escoltessis com aguts i els aguts com greus? I si la música no t'emocionés? Casos i casos que Oliver Sacks va observar amb atenció i va divulgar en els seus llibres.

  Sovint citava a Novalis "every desease is a musical problem, and every cure is a musical solution". Oliver Sacks va comprovar aquesta metàfora en el seu dia a dia amb els pacients i va obrir una altra porta la de la musicoteràpia. Va observar cóm persones amb alteracions en els processos mentals reaccionaven als estímuls musicals i això va confirmar la seva teoria: la complexitat de la incidència de la música en l'entramat neuronal. Es a dir, com la música no afecta tan sols a una part concreta del cervell sinó que arriba simultàniament a diferents zones, algunes d'elles les més profundes. Ho fa de forma més global que altres capacitats com la de llegir o la d'escriure. Aquesta particularitat explica el fet que la música obri els calaixos més amagats del nostres records, fins hi tot quan s'han deteriorat altres processos mentals bàsics. La música activa sensacions que generen benestar en les situacions més dramàtiques i sense drama ens connecta amb sensacions vivificants.

    Al cinc anys Oliver Sacks va respondre que allò que més li agradava a la món era el Salmó fumat i Bach. Probablement als 82 anys l'aroma del peix i la música del compositor continuaven banyant el seu pensament en el seu darrer sospir.

  Us recomano escoltar-lo al documental "When Björk met Attenborough" o la conferència de Harvard llegir "The man who mistook her wife for a hat" (i escoltar l'òpera de Nymann), "Musicophilia" o escoltar la música de la natura, la música tocada, la música escrita, o interpretar-la amb un instrument, o amb la tablet, o amb una aplicació feta per la Björk.