20.6.15

Roundup

  Temps era temps que els pagesos anaven a la Cooperativa amb la garrafa buida de Roundup a omplir-la de vi. Trobaríem millor exemple de reutilització? Benaurat Glifosato! Ho mata tot tret d'alguna cua de cavall. Mira que net que té el tros... Omplir l'atomitzadora i a fer de Weedkillers. Veureu com en pocs dies les males herbes passen a tenir el color de la palla resseca. 

  Una petita modificació genètica i ho tenim enllestit. Ara podem ruixar tot el camp i les llavors modificades sobreviuen. Això va servir a la multinacional Monsanto per incrementar les ventes de forma espectacular els anys noranta. Quin altres usos? Ressequem les plantacions de cereals avançant el seu procés natural. Temps és igual a diners. Aquí tot s'hi val. 

  Glifosato i més glifosato que s'ha anat acumulant al terreny, a les plantes i als nostres organismes. Passa el temps i llegim a la premsa casos de contaminació d'aqüífers, intoxicacions, restes del producte a les llavors de soia. Escoltem perplexos els enganys per part de la companyia pel que fa a les dades d'acumulació del producte en el sòl. Fins i tot, ens atemoreixen alguns estudis mèdics que han relacionat determinades malalties amb un índex del producte en el cos més elevat que el de persones sanes. I darrerament l'AIAR (International Agency for Research on Cancer) l'ha catalogat de producte possiblement cancerigen.

  El producte ja  ha estat prohibit recentment a països com Holanda o França. En d'altres, com Colòmbia, s'ha restringit el seu ús, on es va descartar la seva utilització per combatre les plantacions de coca. A Argentina hi ha un fort corrent de pressió per prendre alguna mesura legislativa al respecte. A Polònia l'entrada de llavors modificades resistents al producte ha estat vetada. Per un altre costat trobem EEUU i el seu president Obama que han obviat el tema. I a casa nostra? Tranquils podem continuar comprant i utilitzant Roundup al camp a doll. Total d'alguna cosa ens hem de morir. Brindem amb una copa de Glifosato?






  

14.6.15

Nous mandats


  Un sistema corrupte topa amb un tècnic honest, un autèntic idiota. Un idiota que veu com l'esquerda d'un edifici apunt de sucumbir posa centenars de vides en perill. Vides de famílies que habiten els darrers esglaons d'un societat en descomposició. Podria passar de llarg tapant-se els ulls, com han fet altres any rera any, però és un autèntic idiota. L'edifici no pot resistir més. És qüestió d'hores.

  L'alcadesa i els dirigents locals banyats en alcohol en una festa reben la seva visita. L'esquerda supura les més vergonyoses pràctiques. Ostenten càrrecs que de lluny pensen en el bé comú. L'enriquiment personal és el seu únic objectiu. Desvien fons públics. La manca de diligència està a l'ordre del dia. La connivència amb empresaris i el tràfic d'influències no sobta a ningú. I, obertament es consideren millor que la resta. La seva vida és una festa. Com poden salvar els trastos davant d'aquesta emergència? Un pla per salvar a la gent i ubicar-los en espais dignes? Això és el que l'idiota pensa que faran. Al contrari, caps de turc morts, crema de documents incriminatoris, i l'oblit dels inquilins. Pot seguir la festa, si l'edifici cau ho tenim tot lligat.

  L'idiota podria tenir la consciència tranquil·la. Ha fet allò que molts mai a la seva vida faran. Assumir la responsabilitat que la seva funció pública li atorga. Però en observar les psicopaties del seus caps fa allò que tan sols els herois fan, renunciar al petit benestar personal, a les seves comoditats, a la seva família, i assumir el repte de salvar els oblidats. Ai, pobre idiota!

  Avui vares canvien de mans. Nous mandats per a nous perfils que irrompen en consistoris d'aquí i d'allà, de grans ciutats i de petits pobles. Passem pàgina. Noves formes irrompen en el sistema polític. Passem pàgina però no oblidem allò que hem viscut. Aquests nous actors no han d'oblidar que les foscors de la condició humana aguaiten, la cobdícia, l'egoisme. Reprendre el sentit comunitari és una urgència. Que aquells que tenen responsabilitats públiques transformin el model és una imperiosa necessitat. Desitjo que una pel·lícula com The Fool (by Yuri Bykov) no retrati mai més cap Ajuntament.

13.6.15

Bikes vs Cars



  A la sala del cinema d'una ciutat petita, molt diferent a LA, Sao Paolo, Bogotà o Copenhagen avui projecten el documental de Fredrik Gertten Bikes vs Cars. Em sobrevenen algunes preguntes. Per què les grans urbs del segle XXI estan pensades per als cotxes i no per a les persones? Per què la societat actual té aquesta dependència?

 Sense aire i amb l'estómac tens observo imatges de cotxes i cotxes circulant per grans infraestructures viàries. Grans obres d'enginyeria que dia rera dia acaben patint embussaments. Autopistes, ahir amb dos carrils avui amb sis, no són capaces d'acollir un parc mòbil creixent. I alguns segueixen clamant. creixement!

   Aquesta configuració genera estrès i contaminació. Les persones s'acaben acostumant a passar dues hores al dia tancades a la seva màquina en el trajecte a la feina. Trajectes que sovint es converteixen en malsons, acompanyats d'una música de fons. Ràdios que canten salms de recuperació. El referent sonor d'una gran ciutat el configuren clàxons, motors i frenades. Contaminació acústica a la que cal sumar-hi la contaminació que generen els motors de combustió. Gassos, sorolls, tot això ens ofereix una millor qualitat de vida?

   La bicicleta brota en aquest paisatge com una flor en el desert. Avui, però, és una rara avis en lluita per sobreviure en un entramat urbà que no la ha tingut en compte, tret d'excepcions al nord d'Europa. Sense espais específics per on poder circular les conseqüències de vegades són fatals. Accidents, ciclistes morts per atropellament. 

   A la meva ciutat no es pateixen els col·lapses de les grans ciutats contemporànies, però la seva organització continua tenint el cotxe com a protagonista. Les illes peatonals no abunden i els carrils bici són una decoració simbòlica en l'entramat de carrers, aparcaments, i vies ràpides. No puc obviar el carril bici que segueix el vial o la via costanera, un passeig de luxe. Però a banda de convidar-vos a fer aquest passeig, us proposo d'evitar el cotxe en qualsevol desplaçaments de menys de 4 km! (per una millor qualitat de vida).