Nous mandats

  Un sistema corrupte topa amb un tècnic honest, un autèntic idiota. Un idiota que veu com l'esquerda d'un edifici apunt de sucumbir posa centenars de vides en perill. Vides de famílies que habiten els darrers esglaons d'un societat en descomposició. Podria passar de llarg tapant-se els ulls, com han fet altres any rera any, però és un autèntic idiota. L'edifici no pot resistir més. És qüestió d'hores.

  L'alcadesa i els dirigents locals banyats en alcohol en una festa reben la seva visita. L'esquerda supura les més vergonyoses pràctiques. Ostenten càrrecs que de lluny pensen en el bé comú. L'enriquiment personal és el seu únic objectiu. Desvien fons públics. La manca de diligència està a l'ordre del dia. La connivència amb empresaris i el tràfic d'influències no sobta a ningú. I, obertament es consideren millor que la resta. La seva vida és una festa. Com poden salvar els trastos davant d'aquesta emergència? Un pla per salvar a la gent i ubicar-los en espais dignes? Això és el que l'idiota pensa que faran. Al contrari, caps de turc morts, crema de documents incriminatoris, i l'oblit dels inquilins. Pot seguir la festa, si l'edifici cau ho tenim tot lligat.

  L'idiota podria tenir la consciència tranquil·la. Ha fet allò que molts mai a la seva vida faran. Assumir la responsabilitat que la seva funció pública li atorga. Però en observar les psicopaties del seus caps fa allò que tan sols els herois fan, renunciar al petit benestar personal, a les seves comoditats, a la seva família, i assumir el repte de salvar els oblidats. Ai, pobre idiota!

  Avui vares canvien de mans. Nous mandats per a nous perfils que irrompen en consistoris d'aquí i d'allà, de grans ciutats i de petits pobles. Passem pàgina. Noves formes irrompen en el sistema polític. Passem pàgina però no oblidem allò que hem viscut. Aquests nous actors no han d'oblidar que les foscors de la condició humana aguaiten, la cobdícia, l'egoisme. Reprendre el sentit comunitari és una urgència. Que aquells que tenen responsabilitats públiques transformin el model és una imperiosa necessitat. Desitjo que una pel·lícula com The Fool (by Yuri Bykov) no retrati mai més cap Ajuntament.