Islàndia

  He tingut la sort de passar uns dies a la segona illa més gran d'Europa, Islàndia. En aquest viatge, més que en cap altre, m'he adonat que conèixer una terra és quelcom més que trepitjar-la per uns dies, menjar allò que s'hi cuina, converses de pas, llegir els seus escriptors i escoltar els seus músics.

  Entres en contacte amb un entorn corprenedor que per uns dies t'imbueix de pacífica grandesa. Paisatge a mig fer on la vista es perd en cels infinits, volcans, llacs i cascades. Foc i aigua. Rellisques per la tapa de l'olla de la terra que per dins bull i deixa escapar quatre escopinades i alguns vapors pudents que et banyen. Camps de lava i catifes verdes fan que les teves passes s'amorteixin, com si fossis un cavall, una ovella més d'aquelles que a l'estiu trepitgen els prats. En el passeig sempre està present la gent oculta que s'ha fet roca i que ja van guiar a Jules Verne o a Jorge Luís Borges en les seves peregrinacions a l'illa. Pel cel mil i un ocells piulen sense preocupacions i pel mar es fa el silenci en sentir la lenta i profunda respiració d'una balena en la seva immersió.

  Enmig d'aquest somni, poc a poc i sense presses, la identitat que ha germinat en aquest decorat en construcció s'obra als teus ulls. Una identitat lligada a un entorn que mimen i protegeixen conscients que el medi que els acull des de fa un miler d'anys és fràgil alhora que la força de la natura devastadora. Viuen esperant que el volcà entri en erupció amb les contradiccions pròpies d'aquell que s'ha fet gran massa ràpid. Han passat de la granja i la pesca als vicis del capitalisme salvatge. Lliçons apreses, el model d'equilibri ecològic i social actual és exemplar i no s'explica sense el seu alt nivell cultural. L'estima a la natura, a la pràctica musical, a la lectura, caracteritzen una societat en la qual la igualtat de gènere, el sentit de l'ecologia i una classe política propera es perceben a cada passa.

  El sentit identitari islandès és concret i defuig el miratges que els nacionalismes dogmàtics generen. El seu origen viking, les influències noruegues, daneses, irlandeses i contemporàniament americanes han conformat la seva identitat. Una identitat que conserva allò que li dóna sentit. Una identitat que estima la seva terra i que ha sabut adaptar-se als temps que l'han acompanyat. La conversió al Cristianisme, al Luteranisme, la dependència noruega i danesa, la independència relativa de la corona danesa el 1918 i la independència definitiva assolida l'any 1944 (95% dels vots a favor) han estat decisions que en cada moment han respost al sentit comú en pro del benestar dels seus. El bé comú ha marcat les decisions polítiques durant un mil·lenni en el qual les llibertats individuals mai s'han perdut.

  Gràcies Ünnur Palsdottir per la conversa, i a Laxness, Kjavar, Sigur Ros (Heima), per viure l'art en islandès.